Tots sabem que els nadons utilitzen el xumet o bé succionen el polze perquè els ajuda a calmar la seva inquietud. La succió, a més, estimula tota la musculatura de la cara. Per tant aquests són hàbits necessaris i només són contraproduents quan el seu ús s’allarga en excés.

És aconsellable que al voltant dels dos anys el nen abandoni aquests hàbits a poc a poc i els pares seran els que els ajudin a fer aquest pas.

Perllongar el seu ús durant més temps pot produir malformacions en les dents, al paladar i problemes en la pronunciació de sons.

El mateix passa quan prolonguem més temps del necessari la presa de biberons o d’aliments pastosos. En aquest cas també es poden produir malformacions dentàries, al paladar, problemes en la pronunciació d’alguns sons i una forma incorrecta d’empassar que es coneix amb el nom de deglució atípica.

Els nens que s’acostumen a la succió del xumet o del polze o bé a la presa de biberons i d’una alimentació pastosa durant massa temps no poden empassar bé perquè la seva llengua no té força i no pot sostenir-se en la posició correcta (en els alvèols). És una llengua que està sempre en el sòl de la boca o en una posició avançada, i per tant flàccida. Els nens amb deglució atípica empenyen la llengua contra les dents en el moment d’empassar, o s’ajuden de la contracció de llavis o galtes. Pensem que si empassem entre 600 i 1.000 vegades al dia i ho fem de forma incorrecta, és molt probable que es produeixin malformacions en les dents i la mandíbula.

Els nens que no s’empassen de manera correcta els aliments o la saliva també solen mastegar malament. Per mastegar correctament cal triturar el menjar amb els queixals d’ambdós costats, i aquests nens solen triturar el menjar contra la llengua, com si succionessin de la tetina d’un biberó, per exemple. Són nens que triguen molt a menjar, que fan de la carn una bola impossible d’empassar o que acumulen molta saliva a la boca. Aquesta llengua més hipotònica, és a dir, amb menys força, pot causar també problemes en la pronunciació de sons en els quals es requereix una major força muscular i una precisió en el punt d’articulació. Així, és freqüent trobar en aquests nens problemes en l’articulació dels sons fricatius i alveolars: l, r, s. Altres mals hàbits que s’han de corregir perquè poden causar problemes en la dentició són menjar-se les ungles, xuclar o mossegar tot tipus d’objectes com llapis, roba, etc. La mateixa falta de força muscular de la llengua o dels llavis la tenen els nens que respiren per la boca. Hi ha molts nens que respiren per la boca perquè tenen vegetacions, l’envà nasal desviat o perquè pateixen bronquitis i al·lèrgies respiratòries, però un cop s’han pogut solucionar amb el tractament mèdic, el nen no aconsegueix deslliurar-se de l’hàbit de mantenir una respiració bucal. Ens estem referint als nens que estan sempre amb la boca oberta i, en conseqüència, la llengua no manté una posició adequada, per tant, també poden tenir problemes en la deglució i risc de malformació dentària. Els casos de deglució atípica, incorrecta pronunciació de determinats sons i de respiració bucal sense causa orgànica que la motivi han de ser tractats com més aviat per un logopeda.

Mª Jesús Rodríguez, logopeda, www.signe.cat

 

 

 

 

 

 

Mª Jesús Rodríguez, logopeda, www.signe.cat